afaissonar

Retour 

1. v. tr. dir.

'former, donner une forme à'

AtMonsC 3,88: Mas co pel frug afaissonar, / naisson fuelhas naturalmens, / …

ElucS 142,1: Aquesta mostruozitat o defayssonament s'endeve per superfluitat de materia. Quan es tanta que la virtut natural no la pot degudament destribuir a diversas partidas ni affayssonar, per que apparo trops membres no complitz.

2. afaissonat p. p. /adj.

ben, gen a. 'bien fait [quant au physique]'

BerPalB 1,27: … ·l belh cors blanc e le, / graile, gras e delguat, / e·l plus azaut qu'om ve / e·l mielhs afaissonat, / …

AimPegSC 34,50: Hai! belhs cors cars, gen noiritz, / Adregz e gen faissonatz [var. A., ben afaissonatz], / …

AnonPast3UgolIned 1,23: de l'ostau salh, si Diu mi valha, / la plus bera quj onques bes / e la plus gent afaysonada, / que iames de mayre nasques.